Introducció
Tot i avançar-nos a les practiques 4a i 4b, aquesta setmana pugem la pràctica 5 ja que el Doctor Pedro Monagas ja ens ha fet la seva exposició.
En aquesta pràctica treballarem contingut lleugerament diferent al de les altres. En comptes de treballar en conceptes d’organització empresarial o en conceptes com el poder i el lideratge, treballarem varis conceptes que ens afecten i afectaran molt de prop a nosaltres com a enginyers.
Treballarem la figura del enginyer híbrid, els conceptes relacionats de talent i innovació, i l’actualitat social que protagonitzem la joventut qualificada del nostre país.
Enginyers Híbrids
Enginyers Híbrids
Els enginyers formen part del col·lectiu de carreres tècniques més especialitzades. Si fem un cop d’ull a les carreres d’enginyeria que s’estan cursant actualment podrem adonar-nos que són un tipus de carreres molt específiques. Com diu Sáez Vacas si preguntem a que volen dedicar la seva carrera professional els estudiants d’enginyeria actuals veiem que tres quartes parts manifesta que vol dedicar-se a resoldre els problemes actuals mitjançant invents i donant solucions. Per tant a primera vista veiem que hi ha una incongruència entre el que s’està ensenyant a les aules i les necessitats i objectius dels enginyers. Ja que no s’està tractant amb la suficient importància el com i cap a on va la societat i quines són les seves necessitats. Òbviament aquests enginyers necessitaran una gran base teòrica per tenir els fonaments necessaris per resoldre els problemes.
Segons Sáez Vacas podem trobar tres tipus diferents de problemes. Els problemes tècnics, que els podem trobar en qualsevol àmbit de les tecnologies, els problemes politècnics, en el món de la infotecnologia i finalment els problemes socitècnics on els problemes tècnics es sumen als problemes humans i socials. És en aquest últim grup on apareixen els Enginyers Híbrids.
Un enginyer híbrid és aquell que es centra i aplica tots els seus coneixements en resoldre problemes humans i de la societat. Un clar exemple d’aquesta tipologia de professional seria el professor Pedro Monagas. En Pedro Monagas és un enginyer electrònic amb un doctorat en enginyeria biomèdica. És una de les persones amb més patents del món, ha treballat per les multinacionals més importants del sector de l’electrònica i els seus mèrits han estat reconeguts a països tan importants com el Japó o el Estats Units.
El Dr. Monagas va decidir un dia que volia deixar la seva carrera professional en la multinacional en la qual treballava per desenvolupar el seu primer projecte que va ser “WhyCry”. Aquest primer projecte és un dels millors exemples per escenificar la essència d’un enginyer híbrid. Ell va notar una carència, un problema que era que no podia entendre al seu nadó quan aquest plorava, no hi havia forma exacta per saber quin era el seu problema. Va començar a estudiar el cas i va apreciar similituds entre el plor dels nadons. Finalment amb els seus amplis coneixements en el camp de l’electrònica i altres especialitats com la mecànica, va crear un aparell capaç de dir un cop analitzat el plor del nadó, perquè plorava.
Per tant el Dr. Monagas va apreciar un problema social i va donar-li una solució mitjançant els seus coneixements i la seva experiència. Pràcticament estem tornant als principis de la civilització on els “enginyers” per anomenar-los així, només es centraven en donar solucions a problemes de la societat i millora en qualitat de vida. Últimament, encara més amb l’aparició del nou pla d’estudis, s’està especialitzant molt als enginyers cosa que per una banda està molt bé ja que els coneixements s’ampliaran molt en un camp determinat, però el problema és que fa molt de temps que no es fa un sumari o un estudi (igual que es faria en qualsevol empresa) per veure cap a on va l’enginyeria actual i cap a on van les necessitats socials per evitar un desfasament i una pèrdua clara d’eficiència.
Per acabar m’agradaria deixar un exemple verídic que vaig poder viure personalment quan era alumne del professor Monagas. El dia anterior a realitzar el primer parcial de l’assignatura ens va comentar que portéssim imprès un pdf que ell havia penjat. Tothom va quedar-se estranyat però així es va fer. En arribar a l’examen el professor va dir que per fer-lo només necessitàvem el pdf i un full. Ell va dictar les preguntes i les havíem de buscar al pdf. Tothom va estar molt estranyat i content a la vegada ja que a priori era molt fàcil.
Ell va recollir l’examen en acabar i va dir ara venia la segona part de l’examen. Tothom es va mirar sense entendre res. La segona part era que nosaltres mateixos corregiríem l’examen d’un altre company.
El professor havia creat una nova manera d’examinar als alumnes. Ell s’havia adonat que pel tipus d’assignatura la manera d’avaluar provocava que els alumnes s’aprenguessin de memòria el text, ho exposessin a l’examen i al cap de dos dies ja no ho recordaven. Amb aquest mètode l’alumne llegia la informació un cop quan realitzava l’examen, una segona quan el corregia i finalment una tercera quan ell donava la solució correcta.
Sense que l’alumne s’adonés havia interioritzat profundament tots els conceptes.
Talent i innovació – Conceptes i tipus d’organització que els afavoreix
Avui en dia els enginyers ens hem de reinventar per oferir a la societat solucions als reptes que com a humanitat hem de superar (canvi de model energètic, canvi de model de consum, canvis de matèries primes, canvis en la mà d’obra, escalfament global, desforestació, etc.). Ara no hem de ser els qui inventen petits artilugis o els qui controlem un parell de maquines en una línia de producció, hem de ser creatius i trencadors i cadascú, amb la mesura del possible, hem de contribuir en aquest canvi d’època que estem vivint. Tots hem de contribuir en aquesta transició.
Per aconseguir-ho hem de formar-nos i formar els nostres descendents per ser persones amb talent, creatives, motivades per innovar, per equivorcar-se i per tornar-ho a intentar, persones competents en la difícil tasca de convertir el nostre mon en un millor lloc per viure.
Però, a què ens referim quan parlem de talent o innovació? Són conceptes relacionats? Com hem de potenciar aquests conceptes?
Talent- Concepte i tipus
La paraula talent prové de la paraula en llatí “talentum” que denomina una moneda antiga dels grecs. En sentit figurat, el més utilitzat en el nostre idioma, significa aptitud natural per a fer alguna cosa, enteniment en algun aspecte o intel·ligència.
En un context més empresarial i organitzacional considerem el talent com la capacitat portada a terme per una o varies persones per a obtenir resultats superiors o extraordinaris en un entorn o organització determinats.
Existeixen moltes i diverses classificacions sobre els diferents tipus de talents, segons es miri des d’un punt de vista psicològic, social, empresarial, biològic, filosòfic, etc.
En aquesta pràctica classificarem els talents segons el model Howard Gardner (1983). És tracta d’un estudi bàsic alhora de classificar els talents, tot i no ser el més modern ni el més adaptat al món empresarial. Aquest model defensa que la intel·ligència és el conjunt de set talents diferenciats. Aquest set tipus de talents són:
- Talent verbal o lingüístic: Capacitat del individu per expressar-se oralment o per escrit.
- Talent lògic matemàtic: Capacitat del individu per al món calculístic, estadístic i lògic.
- Talent espacial i artístic: Capacitat del individu per a per a percebre i plasmar imatges (entorns gràfics).
- Talent corporal: Capacitat del individu per a l’exploració del moviment i la coordinació.
- Talent musical: Capacitat del individu per a l’anàlisi reproducció i creació de formes musicals.
- Talent social: Capacitat del individu a relacionar-se satisfactòriament amb altres individus.
- Talent científic: Capacitat del individu per a l’exploració, experimentació, observació i la comprovació d’hipotesis.
Innovació – Concepte i tipus
La innovació és la creació o modificació d’un producte i la seva introducció al mercat. Un aspecte fonamental en aquest concepte és la seva aplicació exitosa de forma comercial. En paraules de Eudald Domènech “ La innovació per innovació no serveix per a re. Innovar és crear productes que facin la vida més fàcil”.
Per tant com es pot deduir de la definició, la innovació i el talent són dos conceptes estretament relacionats. Sense talent creatiu és impossible crear innovacions.
Per tant és importantíssim per a les empreses mantenir els empleats amb més talent. Però no totes les empreses gestionen les innovacions i per tant els seus talent de la mateixa forma. Podem diferenciar diferents tipus de models innovadors:
- Innovació funcional: Creació de petites millores o productes nous amb baix impacte per aplicacions concretes. És el model d’innovació més utilitzat, malauradament, a Espanya.
- Innovació estratègica: Innovació d’alt impacte liderada per departaments especialitzats. Productes o processos de canvi molt rellevants.
- Innovació participativa: Tota la organització es volca a la innovació per aconseguir millores, no canvis radicals.
- Innovació oberta: Permet a tot tipus de persones aportar les seves idees innovadores aportant molta riquesa creativa i diferents talents a una organització. Alt impacte. Aquest model és rarament vist al nostre país.
Al nostre país, per desgracia, estem focalitzats en les innovacions de baix impacte, fruit de les actituds conservadores que limiten la capacitat per generar ingressos a traves de nous productes o grans millores.
Potenciem el talent i la innovació!
En les dues primeres pràctiques, on vam definir la nostra empresa INNOVAZIONE, vàrem definir ja una estructura preparada per produir el màxim d’innovacions d’alt impacte de forma eficient. Però quins serien els passos genèrics per innovar?
- Definició d’estrategia.
- Generació d’idees
- Selecció d’idees
- Implantació i seguiment
Com és el cas d’INNOVACIONE, les característiques que han de tenir una empresa que vol incentivar la innovació ha de tenir varis trets:
- Estil participatiu i no jerarquitzat
- Reconeixement intern i alt grau de connexió amb l’organització
- Capacitat per aglutinar esforços
- Capacitat per a fer costat a les innovacions d’altres
- Tenir visió global del negoci
- Tenir una perspectiva equilibrada de les prioritats de l’empresa
- Posseir i desenvolupar la màxima motivació dels empleats
- Fomentar la creativitat
Innovació en el nostre país?
En aquest quart punt tractarem el paradigma actual molt present des de fa uns anys a Espanya que és la fugida de cervells. En una societat “teòricament” avançada com la nostra on el nostre sistema educatiu proporciona una cartera d’investigadors i personal tan altament qualificats molt apreciats arreu del món, succeeix el fet que aquests professionals no poden desenvolupar en molts casos tot el seu potencial perquè es troben en el nostre país i es veuen obligats a buscar oportunitats fora de les nostres fronteres. Les estadístiques diuen que el països mediterranis són els que més persones innovadores i amb talent proporcionen.
El problema és que la nostra cultura del mínim esforç fa que el nostre govern i les grans empreses que protagonitzen el nostre teixit empresarial no són tecnològiques i no inverteixen en I + D, veuen massa riscos i busquen negocis més còmodes i rentables, com la construcció, la banca, el turisme, el petroli, etc. Sectors amb els quals s’ha especulat amb desmesura, prova n’és la nostra delicada situació econòmica actual. Quan el sector més important, la construcció, es desinfla i la conjuntura internacional no acompanya, el país sofreix una forta recessió, tal com a succeït. Desgraciadament en la producció i creació de productes innovadors, on es requereixen ments creatives no hi han molts projectes per la falta d’inversió d’empreses nacionals o la falta de suport per la investigació per part de l’estat per mantenir-los i dotar-los de fons per a la recerca.
A més a més la cultura de nepotisme que tenim on els llocs de treball s’aconsegueixen per amics o familiars, i no per l’esforç i la valia personal agreuja aquesta situació.
No hi han oportunitats a Espanya per tot el talent que tenim.
Com és lògic quan una persona no té alternatives en el seu país marxa cap a un altre on tingui oportunitats i pugui viure còmodament, pugui escapar de l’atur, pugui tenir una estabilitat entre vida personal i laboral. Aquests països que atrauen als “cervells” són atractius per a la gent amb preparada perquè són països amb una sòlida base empresarial innovadora que tenen èxit econòmic des de fa moltes dècades. La “innovació” és el motor real de l’economia i de la societat, ja que no depèn d’altres sectors, de fet tots depenen de com gestionar la innovació. I països on hi han molts inversors per a la investigació, ja sigui el Japó, EUA, Alemanya, o actualment Xina, Brasil, India, entre d’altres, són els que econòmicament tenen més pes econòmic i polític en el context internacional perquè una de les seves bases és apostar per la innovació i la competitivitat.
En els últims dos anys, des de que es va arribar al màxim de la crisi internacional, al veure que a Espanya la situació no millorava l’èxode va augmentar un 9.2 %.
El departament de mobilitat Internacional d’Adecco afirma que els emigrants espanyols del present responen a un perfil de gent entre 25 i 35 anys, amb un elevat nivell de qualificació. És el que els sociòlegs anomenen migració selectiva o fugida de cervells. Amb freqüència es tracta de gent sense responsabilitats familiars.
La clau d’una societat recau en la seva innovació i si no s’aposta per ella no hi ha avenç. Alemanya, va fer públic per exemple fa pocs mesos una invitació a tots els joves i personal altament qualificats espanyols que anessin a buscar oportunitats al seu país que on es troben moltes ofertes. I si reflexionem ens adonem que és el millor que poden fer per ells mateixos, perquè aquí no són valorats. El país perd com el possible benefici que aquest personal altament preparat generaria en les nostres empreses i la inversió en educació realitzada en ells. Però no podem retreure res al jovent qualificat d’aquest país ja que no s’ha apostat per a ells des de fa molts anys i aquesta tendència no sembla canviar de moment.
El més irònic de tot es que la ministra de treball, Cristina Garmendia, no li preocupa aquest tema perquè diu que Espanya atrau a personal investigador d’arreu del mon. I que aquest fet aïllat no tindrà conseqüències importants.
Amb aquestes actituds, només es pot aconseguir una cosa, aconseguir un país mediocre. Mediocre en tots els sentits, socialment, per a què ha d’estudiar el nostre jovent si no obté el degut reconeixement, i econòmicament, on l’atur i la baixa productivitat en seran la nota predominant.
Conclusions
En aquesta pràctica hem treballat conceptes diversos però íntimament relacionats i que ens porten a una conclusió comuna.
Necessitem cada cop més, a nivell mundial, enginyers, inventors, persones amb un alt nivell creatiu i amb talent i les empreses i països han de trobar el marc sociopolític més favorable per aconseguir-ho.
Malauradament en el nostre país, els nostres dirigents encara no es troben per la labor, esperem que en un futur la situació canviï de direcció i puguem construir un país amb un teixit empresarial i socioeconòmic sa i innovador competent amb els temps que ens deparen. Si no és així tots veurem com l’èxode d’aquest país és cada cop més notori.
Bibliografia / Webgrafia
Apunts de classe i enllaços proporcionats.
Gràcies per seguir-nos,
The Brailels
