EL PODER – Introducció de la pràctica 3
Canviant la tendència de les últimes pràctiques, on definíem les característiques de l’empresa on ens agradaria treballar (IN NOVAZIONE), en aquesta pràctica ens centrarem en el concepte de poder i els seus tipus.
Es podria definir el poder com la major o menor capacitat unilateral (real, percebuda o potencial) de produir canvis significatius, habitualment sobre les vides d’altres persones, a través de les accions realitzades per un mateix o per altres.
Per altra banda el concepte de poder s’ha de trobar inculcat en la ment del dominat, es a dir, segons alguns estudiosos, el concepte poder només té sentit com a tal si el que el rep té interioritzat el concepte mitjançant la cultura i l’aprenentatge. Des de ben petits estem sotmesos al poder dels altres, pares, professors, caps, governs, etc. I ho trobem totalment normal. Però sinó fos així, el concepte poder, a vegades tant intangible, no tindria aquest sentit socialment.
Per aprofundir en el concepte de poder i treballar-ne els diferents tipus, en aquesta pràctica, hem escollit una pel·lícula on podem analitzar diferents situacions on el poder, en les seves diferents formes, hi és present.
En concret treballarem els diferents tipus de poder mitjançant els exemples que podem identificar en la pel·lícula LA ROCA (1996) protagonitzada per Sean Connery, Nicolas Cage i Ed Harris i dirigida per Michael Bay.
Addicionalment també posarem algun exemple de lideratge i d’autoritat però sense aprofundir en els conceptes.
LA ROCA. Les cinc bases del poder – Cos de la pràctica 3
En aquesta pràctica treballarem els diferents tipus de poder segons el model de les cinc bases del poder, proposades pels psicòlegs John French i Bertram Raven, en un estudi de 1959. Aquests van desenvolupar un esquema de cinc categories de poder que mostren les diferents bases i recursos fonamentals en els quals es recolzen els qui exerceixen el poder.
Aquestes cinc categories són:
- Poder de coacció
- Poder de recompensa
- Poder legítim
- Poder d’expert
- Poder de referència
Abans però de començar a exposar les diferents situacions de la pel·lícula LA ROCA, on les bases del poder són presents, presentarem una resumida fitxa descriptiva de la pel·lícula per entendre millor les diferents situacions.
2.1 Fitxa descriptiva de La Roca
Any: 1996
Gènere: Acció
País: Estats Units
Duració: 125 minuts
Director: Michael Bay
Personatges:
Dr. Stanley Goodspeed (Nicolas Cage)
Agent del FBI especialista en armament químic.
John Patrick Mason (Sean Connery)
Ex-agent secret anglès. Porta 30 anys a la presó. Única persona que va aconseguir escapar d’Alcatraz.
General Francis X. Hummel (Ed Harris)
Veterà de la guerra de Vietnam.
James Womack (John Spencer)
Director del FBI.
Major Tom Baxter (David Morse)
Veterà guerra de Vietnam.
Capità Darrow (Tony Todd)
Mercenari.
Argument de LA ROCA
Un grup de marines encapçalats pel General Hummel, cansat i ofès pel mal tracte que tenen els veterans de guerra i les famílies de militars morts, prenen la presó d’Alcatraz amb 81 ostatges i amenacen amb llençar contra la població de San Francisco míssils carregats amb el mortífer gas Vx. Un equip de rescat format per un grup de marines, l’agent del FBI Goodspeed i Mason, un exespia del servei d’intel·ligència anglesa, intentaran desactivar els perillosos míssils.
2.2 Situacions de poder
En aquest apartat tractarem les diferents situacions on el concepte de poder és present:
Situacions de poder de coacció: El poder de coacció es basa en la capacitat per imposar càstigs per part de qui l'ostenta. Pot assimilar-se a la capacitat d'eliminar o no donar recompenses i té la seva font en el desig de qui se sotmet a ell d'obtenir recompenses amb valor, però sota la forma negativa de la por a perdre-les. Aquesta por és el que, en últim terme, assegura l'efectivitat d'aquest tipus de poder. El poder de coacció, però, tendeix a ser la menys efectiva de totes les formes de poder, en generar ressentiment i resistència.
Situacions de poder de recompensa: el poder de recompensa depèn de la capacitat del líder d'atorgar recompenses materials; es refereix a com l'individu pot donar a altres com a recompensa algun tipus de beneficis, com: temps lliure, regals, promocions, increments de sou o de responsabilitat.
Situacions de poder legítim: El poder legitimat es refereix al poder d'un individu o grup gràcies a la posició relativa i obligacions del cap dins d'una organització o societat. El poder legitimat confereix a qui l'exerceix una autoritat formal delegada.
Situacions de poder d’expert: El poder d'expert és el que deriva de les habilitats o la perícia d'algunes persones i les necessitats que l'organització o la societat tenen d'aquestes habilitats. Al contrari de les altres categories, aquest tipus de poder és molt específic i limitat a l'àrea particular en la qual l'expert està qualificat.
Situacions de poder de referència: El poder de referència es refereix a la capacitat de certs individus per persuadir o influir a uns altres. Està basat en el carisma i les habilitats interpersonals de qui ostenta el poder. Aquí la persona sotmesa al poder pren com a model al portador de poder i tracta d'actuar com ell.
Addicionalment també exposem alguns exemples d’autoritat (art d’aconseguir que la gent faci el que un desitja degut a la seva influencia personal) i lideratge (conjunt de capacitats que una persona té per influir en un conjunt de persones, fent que un equip treballi amb entusiasme per arribar a les metes i objectius).
Poder – Conclusions de la pràctica 3
De la execució d’aquesta pràctica n’hem pogut extreure varies conclusions. Una d’elles és la universalitat del concepte poder, en totes les cultures i trobem de forma quotidiana mostres de tots els tipus de poder tractats.
Una altra conclusió és la altíssima freqüència amb la que ens trobem a diari amb diferents tipus d’aplicacions de poder. Com a exemple tenim una pel·lícula de dues hores on hi podem trobar fins a una trentena de situacions on analitzem mostres de poder.
Una altra pregunta que ens podríem formular després de fer aquesta pràctica, és dedueix de la afirmació de Paulo Freire “el poder debe alojarse en la cabeza del dominado y llevarle a considerar como natural lo que desde el nacimiento se le esta imponiendo”. Si és així, seria possible una altra tipus de societat on el poder hi tingués un paper menys significatiu?
Malauradament la resposta a aquesta pregunta s’escapa dels límits filosòfics d’aquesta pràctica.
Bibliografia / Webgrafia
Apunts de classe de teoria d’organització.
PD: Recomanem enèrgicament llegir el contingut del últim enllaç, degut a la interessant manera d’exposar els temes de poder, autoritat y lideratge.
Gràcies per seguir-nos.
The Brailels
